L'escut

• L'escut d'Espanya està regulat per:
• Llei 33/1981, de 5 d'octubre, de l'escut d'Espanya (BOE núm. 250, de 19 d'octubre de 1981)
• Reial decret 2964/1981, de 18 de desembre, pel qual es fa públic el model oficial d'escut d'Espanya (BOE núm. 221, de 15 de setembre)
• Reial decret 2267/1982, de 3 de setembre, pel qual s'especifiquen tècnicament els colors de l'escut d'Espanya (BOE núm. 221, de 15 de setembre)

Antecedents històrics

El procés heràldic de l'escut d'Espanya ha conegut els períodes següents:
DINASTIA TRASTÀMARA: l'escut dels Reis Catòlics (1474-1492) està constituït per les armes dels regnes de Castella, Lleó i la Corona d'Aragó. A partir de la conquesta de Granada, incorporen les armes d'este regne al seu escut.
DINASTIA ÀUSTRIA: en un primer període (1504-1506), incorporen les armes de Borgonya, Flandes, Brabant i Tirol. Carles I timbra l'escut amb la corona imperial i incorpora les columnes d'Hèrcules amb la llegenda Plus Ultra i combina l'escut amb el toisó d'or. Felip II, Felip III, Felip IV i Carles II, els regnats dels quals s'estenen des del 1556 fins al 1700, usen les armes esmentades anteriorment, sense la corona imperial. El 1580, Felip II incorpora les armes de Portugal.
DINASTIA BORBÓ-ANJOU: l'escut de Felip V (1700-1759) incorpora els lliris de la casa de Borbó amb la bordura en gules (roig), continua utilitzant el toisó d'or i hi afegeix l'orde de l'Esperit Sant en forma de collar. Carles III (1759-1788) hi afegeix les armes dels ducats de Parma i Toscana i sustituïx l'orde de l'Esperit Sant per la que porta el seu propi nom. Carles IV continua la mateixa línia que el seu pare.
DINASTIA BONAPARTE: Josep I dividix l'escut en sis quarters: 1r Castella, 2n Lleó, 3r Aragó, 4t Navarra, 5é Granada i 6é el nou món, representat amb les columnes d'Hèrcules, i hi afegeix d'escussó les armes dels Bonaparte.
DINASTIA BORBÓ-ANJOU: Ferran VII torna a recuperar l'escut dels seus avantpassats, i la seua filla, Isabel II, continua la mateixa línia.
GOVERN PROVISIONAL (1868-1870): sota dictamen de la Reial Acadèmia de la Història, s'unifica l'escut d'Espanya amb els quarters següents: 1r Castella, 2n Lleó, 3r Aragó, 4t Navarra i 5é Granada, entat en punta, el timbra amb la corona mural, suprimix l'escussó amb les armes de la dinastia Borbó-Anjou i col•loca les columnes d'Hèrcules, sense corones.
DINASTIA SAVOIA (1870-1873): continua amb l'escut anterior, restablix la corona reial i situa en l'escussó les armes de la seua família.
LA I REPUBLICA (1873-1874): restablix la corona mural i suprimix les armes dels Saboya.
DINASTÍA BORBÓN-ANJOU: Alfons XII i Alfonso XIII restablixen la corona reial i hi afegeixen els lliris amb la bordura de gules (roig) de la seua família i acolan el collar del toisó d'or.
LA II REPUBLICA (1936-1939): es torna a restablir la corona mural i suprimix les armes dels Borbó-Anjou, i s'utilitzen les mateixes armes que en la I República.
DICTADURA DEL GENERAL FRANCO (1938-1975): s'utilitza una heràldica semblant a la utilitzada pels Reis Catòlics, però se substituïxen les armes d'Aragó-Sicília per les de Navarra, s'hi afegeixen les columnes d'Hèrcules i la divisa "una, grande y libre".
LA TRANSICIÓ (1977-1981): el Reial decret 1511/77, de 21 de gener, que aprova el Reglament de banderes, insígnies i distintius, modifica la col•locació de la divisa de l'escut. El principal canvi consistix en el fet que l'àguila de Sant Joan es presenta sobresaltada, és a dir, en disposició d'emprendre el vol, i cobrix sota les seues ales les columnes d'Hèrcules, que fins aleshores es trobaven fora d'estes.
Este escut va estar vigent des del 1977 fins que va ser substituït per l'actual el 1981, segons establix la Llei 33/1981, de 5 d'octubre, de l'escut d'Espanya.